LA DAMA SIGNA

Un clásico que habla en lengua de signos: así fue «La Dama Signa»

Dilluns passat 14 d'abril va culminar «La Dama Signa», un emocionant taller escènic que va marcar una fita en celebrar la primera traducció d'una obra del Segle d'Or a la Llengua de Signes Espanyola (LSE). Organitzat per la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, en col·laboració amb el Centre de Documentació de les Arts Escèniques i de la Música, el projecte va estar dirigit per Ángela Ibáñez i Julián Fuentes Reta, amb assessorament de Inés Enciso.

Durant una setmana intensa, actrius i actors sordes/os i oients es van submergir en l'exploració de noves formes de comunicació escènica, treballant a partir d'escenes seleccionades de La dama boba, de Lope de Vega. L´objectiu: investigar i posar en pràctica una fusió orgànica entre la llengua de signes i el castellà oral, des del moviment, l´acció dramàtica, el treball coral i el desenvolupament de personatges. L'actriu va participar en aquesta experiència únicacompartint escenari, llenguatges i emocions amb altres professionals compromesos de l'art escènic. Va ser un procés de recerca pioner que va apostar per l'accessibilitat, el respecte i la bellesa de la diferència.

La setmana va concloure amb una mostra oberta al públic al Teatre de la Comèdia, on es van presentar diverses escenes de l'obra en un format bilingüe: LSE i llengua oral. El resultat va ser profundament commovedor: el teatre es va transformar en un espai compartit de trobada, entesa i celebració de la diversitat cultural i lingüística.

«La Dama Signa» no només va trencar barreres, també va demostrar que el repertori clàssic pot i ha de pertànyer a totes les persones, i que el teatre, com sempre, és aquest lloc on les veus —siguin parlades o signades— tenen alguna cosa important a dir… i molt a compartir.

caCatalan